Tema 9

Aquesta és un exemple dels grassroots ja que són creadors de grups de pressió.

Los Grassroots se organizan y crean grupos de presión de varias formas:

·       Albergando reuniones en locales y realizando congresos anuales y/o generales

·       Colocando carteles y anuncios

·       Hablando con la gente por la calle

·       Pidiendo firmas

·       Obteniendo dinero y donativos

·       Colocando mesas de información por las calles

·       Organizando manifestaciones

·       Pidiendo opiniones a la población que serán tenidas en cuenta después.

·       Todas ellas, formas variadas de aplicación del concepto Do It Yourself, con el que está relacionado.

Les tendències avui en dia són en treballar el grass roots. Entitats com actors socials. Actives en la ciutadania.

Grups actius i públics que estan aportant constantment, intercanviant, que poden aportar idees o projectes a l’empresa.

També tendim a la desaparició del lideratge d’opinió. Aquest l’hem perdut de vista, s’ha difuminat l’accés que teníem cap a ells. Avui en dia qualsevol pot marcar l’agenda.

Tema 8

“Protocolo de eventos: Hay que distintguir entre actos privados, que son aquellos que entran dentro del protocolo empresarial y actos públicos, aquellos que cuentan con la asistencia de autoridades importantes en la sociedad, como militares, eclesiásticos, de la corona... Las cosas más importantes a tener en cuenta a la hora de planificar u organizar un evento són:

1- Elección del lugar de celebración En interiores o al exterior. Debe estudiar el espacio allá en el que se va a celebrar. Ver como es de grande, de ancho, si necesita decoración como banderas, flores o alfombras. Hacer una imagen mental de como queremos que sea y materializar esa idea poco a poco. 2- Invitados Habrá que hacer un cálculo, lo más aproximado posible del número de personas que van a asistir: desde los asistentes más importantes, hasta los camareros del coctél, pasando por los guardaespaldas, secretarios, azafatas, consejeros, intérpretes, periodistas, público.... Todos merecerán nuestra atención. Habrá que planificar por dónde entrarán al acto, dónde debe sentarse el público, dónde deben ponerse las cámaras, cuáles son las áreas de seguridad, el aparcamiento, etc. Aquellos invitados que revistan de una mayor categoría deben ser recibidos a su llegada, atendidos durante el acto y despedidos al final. Si hay invitados que vienen de otras ciudades, habrá que tener preparado y pagado hoteles y traslados. En caso de que fuera necesario, también intérpretes y relaciones públicas. 3- El discurso Megafonías, tarimas, momento del discurso, agua, orden de intervención. 4- La comida Este apartado puede darse o no. Puede ser que el acto termine una vez finalizados los discursos o bien puede ir acompañado de una comida o un coctel o una cena. En ese caso, tendrá que contratar los servicios pertinentes como camareros, cocineros, guardarropas, mesas, sillas, manteles...( ver protocolo de mesa)”

L’especialitat de protocol la podem anomenar també com la plàstica del poder.

Són les distribucions de poder que es fan en un acte públic.

Es prioritza entre els que tenen més o menys poder segons el criteri del que ho organitza, que aquest és l’anomenat amfitrió.

Els criteris elementals que cal destacar en l’especialitat del protocol són:

Primerament a proximitat ja que quan més pròxim siguis millor considerat estaràs.

Seguidament l’antiguitat, ja que com més antic siguis més a prop estaràs, i per últim i no menys important, la quantitat de representació. Un ajuntament més gran és més important que un de petit. Així que podem dir que una empresa més gran serà més important que una de petita.

Tema 7

Buscant informació per la xarxa sobre els Stakeholders, he anat a parar a un treball realitzat per la Universitat de Vigo sonre la importància dels stakeholders de l’organització així mostrant un anàlisi empíric aplicat a la empleabilitat de l’alumnat de la Universitat Espanyola.

“Los stakeholders ya no pueden ser ignorados por aquella organización que pretenda ir a la par con el entorno y permanecer en el mercado competitivo. Es necesario que la organización sea responsable frente a cada uno de los stakeholders, tanto internos como externos, de forma que considere las preocupaciones de cada uno de ellos, dado que los stakeholders intervienen en la organización cuando tienen expectativas en los resultados de lasestrategias de ésta (Whitehead et al., 1989; Thompson, 1997; Daake y William, 2000; y, Johnson y Scholes, 2000).

Para considerar el cumplimiento de las expectativas de los stakeholders en la estrategia de la organización, la dirección debe identificar correctamente a cada uno de los stakeholders, ya que como afirma Blair (1998) de acuerdo con el entorno de la organización algunos stakeholders importan más que otros a la hora de tomar decisiones.

Un análisis de las cualidades de los stakeholders nos ayuda a identificar a cada uno de ellos, y de este modo, conocer con mayor precisión las expectativas que pueden tener en la estrategia de la organización. Las cualidades o atributos de los stakeholders han sidoestudiados por autores como Mitchell et al. (1997), Agle et al. (1999), Clemens y Gallagher Caballero Fernández G.; García Vázquez J.M.; Quintás Corredoira M.A. (2003), y Fernández y Nieto (2004) tratando de determinar cómo influyen en la relevancia de os stakeholders. En este trabajo vamos a analizar qué cualidades de los stakeholders influyen en la importancia que los directivos le conceden a cada uno de ellos. Además, deseamos contrastar cómo de acuerdo con el modelo de Mitchell et al. (1997), el número de cualidades que posea el stakeholder también influye en la importancia que les es concedida.”

Les característiques dels stakeholders o també anomenats subjectes receptors són:

• Un públic és un ens divers de característiques molt diferenciades.
• Un públic és divisible, poden ser subdividits tant com vulguem.
• Un públic no està organitzat per estrats socioculturals. Està organitzat relacions i interessos creuats.

Els objectius del subjecte promotor davant del subjecte receptor són:

• Volen que comprengui i conegui l’organització, ja que els subjectes receptors han de saber que s’està fent i perquè.
• Busquen que els receptors tinguin un paper intermediari. Per exemple volen que els mitjans de comunicació, com a públic i subjectes receptors, facin d’intermediaris i que creïn opinió.
• Volen coaccionar al subjecte receptor, és a dir, si no existeix un grup de clients, el subjecte promotor el crea.

Els objectius del subjecte receptor davant del subjecte promotor són:

• Discriminar, és capaç de dir això m’agrada i això no. Moltes vegades defineix en funció de la utilitat, si li serveix o no.
• L’objectiu del subjecte receptor és participar. Participa en funció d’un pla social d’interès general o en funció d’un pla particular.
• El subjecte receptor opina en funció de les experiències, opinen segons el que coneixen i que han experimentat prèviament.

Mapa de públics

Els públics són un conjunt d’individus que presenten una certa homogeneïtat que els defineixen com a unitat i, amb els quals l’empresa o, aplicat en el nostre cas: un personatge públic, volen comunicar-se.
És molt important tenir en compte tots els públics els quals dirigirà el seu missatge. Ha de ser equilibrat i coherent en tots els seus entorns, és a dir, hi ha d’haver un equilibri de relació.

Per analitzar si el personatge públic escollit, Beyoncé, tots els missatges que emet s’adeqüen als públics als quals va dirigit, ens hem basat en el model Business sphere of PR, ideat pel Prof. Enric Ordeix l’any 2005. Aquest model parteix de la base d’un dels corrents teòrics principals de les Relacions Públiques, del sociòleg James Grunig.

El Prof. Ordeix determina que les relacions públiques són molt complexes, però cal destacar quatre grans àrees on és imprescindible generar opinió: Corporate Ambit, Social Ambit, Comercial Ambit i Journalistic Ambit.

"Detener la Publicidad y las Relaciones Públicas para ahorrar dinero es como detener tu reloj para ahorrar tiempo”. – Henry Ford"